divendres, 17 de maig del 2019
He volgut morir, sento com si hagués de perdre la raó
He demanat que algú em salvés, sento que la vida no importa
Hem fa mal, sento que no tinc la vida, sento que no connecto...
No tinc lloc, no tinc llar
ningú truca...com estàs? com t'ha anat? què estàs pensant?
He estat a baix de tot, la vida és maca, però a qui l'importa la meva?
No, vull que visquis!! i et diré perquè...
Ets el meu primer respir del dia quan tinc el cap sota l'aigua
Lleuger com l'aire quan estàs cos a cos
Aguantan sabent que el camí és llarg veient llum als llocs més foscos
Sé on has estat, on ets, a on vas...
Sé que ets la raó per la que crec en la vida
i què és el dia sense una petita nit?
Tot pot ser dur, però intento donar-te una petita llum a la foscor
has de viure per donar-ho tot
Al final del passadís
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sí, realment tinc por
Sí, realment tinc por. Tinc por d'entrar en l'oblit més fosc. Us veig i veig escenes del meu pare amb mi. Recordo que se li havia ...
-
Sí, realment tinc por. Tinc por d'entrar en l'oblit més fosc. Us veig i veig escenes del meu pare amb mi. Recordo que se li havia ...
-
Les paraules només són això, paraules... Són buides i sense sentit a no ser que, algú no només les llegeixi, les escolti, les senti i les ...
-
He volgut morir, sento com si hagués de perdre la raó He demanat que algú em salvés, sento que la vida no importa Hem fa mal, sento que...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada